L’all com a antibiòtic natural

Cultiu de bacteris extrets de la pell per avaluar l’efecte antibiòtic de l’al·licina present a l’all. L’activitat implica l’aplicació de diferents aliments (all cru, all cuit, patata i pastanaga) sobre la placa per comparar-ne la capacitat antimicrobiana. Aquesta pràctica introdueix conceptes de microbiologia, antisepsi natural i control de variables en un disseny experimental senzill.

Nivell educatiu: ,
Durada:
Activitat inspirada a partir de: , ,

Material

Material de laboratori

, , , , ,

Material escolar i domèstic

Material biològic i reactius

, , ,

Procediment

  • Passem el dit índex (net) per una placa de Petri amb medi de cultiu, fent un traç en zig-zag suau. Cal anar amb compte de no pressionar gaire per no trencar el gel.
  • Retolem la placa i la deixem incubar a temperatura ambient entre 3 i 5 dies, perquè hi creixin bacteris de la pell.
Directament a partir de elProfedeBio
  • Un cop hi ha colònies, busquem les de Micrococcus luteus (són grogues i rodones). En prenem una amb una nansa de sembra que haurem esterilitzat prèviament amb la flama del bec Bunsen i deixat refredar.
  • Posem la colònia dins un tub Eppendorf amb 0,5 ml d’aigua destil·lada i sacsegem una mica per barrejar-ho bé.
Directament a partir de elProfedeBio
  • Amb un bastonet de cotó o nansa de Digralsky, repartim aquesta barreja per tota una nova placa de cultiu, assegurant-nos que quedi ben estesa.
  • Preparem quatre trossos petits d’aliments: all cru, all cuit (passat per la placa calefactora), patata i pastanaga. Els trossegem amb l’ajuda de tisores (les netegem entre aliment i aliment).
  • Dividim la placa inoculada en quatre parts iguals i col·loquem un aliment al centre de cada sector.
Directament a partir de elProfedeBio
  • Tornem a incubar la placa a temperatura ambient durant 3-5 dies.
  • Finalment, observem si al voltant de cada aliment ha crescut o no bacteris. Si hi ha zones sense bacteris, pot ser senyal que hi ha hagut inhibició.

Resultats i observacions esperades

  • Al voltant de l’all cru es forma un halo clar d’inhibició del creixement bacterià, degut a l’al·licina.
  • L’all cuit mostra menys efecte antimicrobià o cap, ja que l’al·licina és sensible a la calor i es degrada fàcilment.
  • Les mostres de patata i pastanaga no generen halos, fet que indica absència de compostos actius contra M. luteus.
  • El creixement bacterià és visible i abundant fora de les zones inhibides.
  • La morfologia coccoide i l’agrupament en sarcina permeten identificar clarament Micrococcus luteus.
  • La mida de l’halo varia segons el contacte, la quantitat de mostra i la distribució del bacteri.
López Pérez, J. P. (2011). Observación de la actividad antimicrobiana del ajo (Allium sativum) en el laboratorio de Educación Secundaria. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias, 8 (noviembre), 491–494.

L’activitat es pot enfocar com a…

L’alumnat segueix les instruccions pas a pas per sembrar bacteris sobre una placa de Petri i aplicar diferents mostres vegetals. L’objectiu és aprendre a preparar un cultiu microbià i observar l’efecte antimicrobià de substàncies naturals, com l’al·licina de l’all, tot identificant zones d’inhibició del creixement bacterià.

L’alumnat planteja una petita investigació, per exemple, a partir de les següents preguntes:

  • Quin efecte té l’escalfament a diferents temperatures (40 °C, 60 °C, 100 °C) sobre l’activitat antimicrobiana de l’all?
    • Per tal d’identificar el llindar on l’al·licina es degrada per l’efecte tèrmic.
  • Quines altres substàncies naturals com el gingebre o la cúrcuma tenen més activitat microbiana?
  • Hi ha diferències en l’efecte antimicrobià si l’all s’aplica picat, aixafat, en làmines o sencer?
    • Introdueix la idea que la forma de preparació pot afectar la difusió del principi actiu.
  • Com canvia la mida de l’halo d’inhibició segons la quantitat de mostra d’all aplicada?
    • Bona manera de treballar la relació dosi-resposta en context real.

Recursos addicionals

  • “L’all, un antibiòtic” de elProfedeBio: enllaç
Play
  • VÍDEO: “BIO152 Standard Protocol for Investigating the Antimicrobial Properties of Garlic” de UTM Biology: enllaç
  • López Pérez, J. P. (2011). Observación de la actividad antimicrobiana del ajo (Allium sativum) en el laboratorio de Educación Secundaria. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias, 8 (noviembre), 491–494. enllaç
  • Bayan, L., Koulivand, P. H., & Gorji, A. (2014). Garlic: a review of potential therapeutic effects. Avicenna journal of phytomedicine, 4(1), 1–14. enllaç
  • National Center for Biotechnology Information (2025). PubChem Compound Summary for CID 65036, Allicin. enllaç

Potser també t'interessa...